‘4 L’URBANISME’
99
Sunday, March 22nd, 2009La ciutat de L’Hospitalet s’està transformant pensant en les persones que hi viuen, s’estan resolent, amb èxit, la majoria de dèficits estructurals i de serveis que necessiten i demanen els nostres ciutadans. L’important treball de planificació, consens ciutadà i actuació urbana, ha donat com a resultat un espai urbà del que tots i totes podem gaudir, on la qualitat de vida ha millorat substancialment, incrementant-ne també les possibilitats de realització personal.
100
Sunday, March 22nd, 2009Durant aquest procés de transformació, L’Hospitalet s’ha caracteritzat per haver posat en valor l’espai públic, en contraposició amb la decadència i deixadesa urbana que es pot observar en d’altres ciutats europees. Però també per haver crescut com a ciutat des de dins, amb personalitat pròpia, fent de les circumstàncies territorials i poblacionals una virtut i un al·licient per a la renovació, el canvi i la millora; i per generar una complicitat ciutadana col·laboradora amb l’acció del govern, on la interlocució amb la societat civil és activa, permanent i molt enriquidora.
101
Sunday, March 22nd, 2009Aquestes tres característiques (posar en valor l’espai públic, créixer des de dins i complicitat ciutadana) generen unes bases molt sòlides que ens permeten ser ambiciosos a l’hora de plantejar objectius tendents a incrementar, encara més, la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
102
Sunday, March 22nd, 2009Aquesta important transformació ens permet a més estar millor preparats com a ciutat per afrontar els reptes de present i de futur. Reptes on l’accés a l’habitatge, la vertebració territorial, la sostenibilitat energètica, la mobilitat o la protecció mediambiental, tindran un pes fonamental i determinant per a la ciutat.
103
Sunday, March 22nd, 2009104
Sunday, March 22nd, 2009Històricament l’accés a un habitatge ha estat i és un dels problemes més importants per al conjunt de la població. La inflació de preus en el mercat immobiliari juntament amb la gran discrepància entre l’evolució dels sous i els preus de l’habitatge han dificultat d’una manera extrema la compra d’un pis nou o de segona mà. Així mateix, l’actual situació econòmica està portant a moltes famílies amb préstecs hipotecaris a situacions d’incertesa davant del risc de futurs canvis laborals.
105
Sunday, March 22nd, 2009D’altra banda, el mercat de l’habitatge de lloguer no ha estat, fins ara, una alternativa atractiva a l’habitatge de compra, ni per oferta ni per costos. Les actuacions dels governs de Zapatero i Montilla han generat un punt d’inflexió en l’actitud i en el tractament prioritari de les polítiques d’habitatge. Així, doncs, la nova Ley Estatal de Suelo, el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación, les Lleis d’Urbanisme i d’Habitatge, aprovades pel Parlament de Catalunya, i el Pacte Nacional per l’Habitatge estan generant un canvi de tendència en aquest sector.
106
Sunday, March 22nd, 2009Aquest nou impuls donat a les polítiques d’habitatge i aquests nous instruments també estan tenint un efecte positiu en L’Hospitalet. Tot i això, els canvis que experimenten els nous models familiars, les actuals exigències, fruit de les diferents pautes de convivència i l’efecte socioeconòmic de l’actual crisi, ens porta a reafirmar d’una manera coordinada, consensuada i planificada amb la Generalitat, la nostra voluntat de seguir actuant en:
107
Sunday, March 22nd, 2009108
Sunday, March 22nd, 2009109
Sunday, March 22nd, 2009- Evitar l’exclusió social residencial, especialment de la gent gran i de persones amb diversitat funcional i/o situació econòmica fràgil.
110
Sunday, March 22nd, 2009111
Sunday, March 22nd, 2009L’Hospitalet té el 90% del seu terme municipal urbanitzat com a conseqüència de l’intens procés constructor de tipus especulatiu dels anys 60 i 70. Aquest fet provoca que les necessitats i demandes socials (habitatge, equipaments, espais públics…) només puguin ser resoltes mitjançant la transformació de teixits preexistents i la reurbanització.
112
Sunday, March 22nd, 2009Fa més de 10 anys la nostra ciutat va fixar la seva mirada al segle XXI. Per això va utilitzar l’urbanisme, un instrument que amb la planificació, el consens ciutadà i les idees clares, permet, com és el cas de L’Hospitalet, vertebrar i transformar un territori tenint la cohesió social i la qualitat de vida com a objectius transversals de la seva acció.
113
Sunday, March 22nd, 2009Una acció que va tenir i té com a base i punt de partida les necessitats i inquietuds dels ciutadans i les ciutadanes. Des d’aquest punt de vista, és fàcil entendre, per tant, perquè no es volia cercar el canvi pel canvi, la transformació per la transformació. A més s’havia de generar un valor afegit, un diferencial positiu per a la nostra ciutat, un vector de llarg recorregut que ens ajudés a connectar amb el futur immediat i que ens permetés tenir les millors condicions possibles per afrontar els nous reptes.
114
Sunday, March 22nd, 2009Avui podem dir que la ciutat de L’Hospitalet està més preparada que mai, amb una millor estructura econòmica, amb una planificació urbana equilibrada i amb més presència institucional i política.
115
Sunday, March 22nd, 2009Tanmateix hem de ser conscients que ens trobem davant del panorama social i econòmic més convuls de la història recent, una situació d’àmbit global que afecta molt clarament al nostre teixit social i econòmic.
116
Sunday, March 22nd, 2009L’Hospitalet sabrà donar una resposta adequada a aquesta situació, però a la vegada ha de seguir treballant en un futur que consolidi les quotes de benestar assolits.
117
Sunday, March 22nd, 2009En aquest sentit, hem de seguir utilitzant l’urbanisme com un dels motors fonamentals del nostre projecte polític. Un motor que actuï en el territori per facilitar la innovació, per generar riquesa, per equilibrar encara més la nostra ciutat, per potenciar la cura del medi ambient, per afavorir una mobilitat sostenible, per crear llocs de treball, per facilitar, en definitiva, el desenvolupament d’una ciutat on els veritables protagonistes i beneficiaris de la seva acció siguin els ciutadans i les ciutadanes.
118
Sunday, March 22nd, 2009119
Sunday, March 22nd, 2009Una de les problemàtiques històriques de la ciutat és la manca d’una estructura interna que relligui els diferents barris i faciliti la mobilitat. La presència de les línies de ferrocarril de Vilafranca i Vilanova i els polígons industrials situats entre barris dificulten els fluxos interns de la població de la ciutat.
120
Sunday, March 22nd, 2009La cobertura de les vies del tren i la reconversió de les zones industrials intersticials en nous barris que permetin donar resposta a la demanda d’habitatge i activitats econòmiques, han de servir, també, per dotar a la nostra ciutat d’una nova estructura interna que permeti una comunicació més fàcil.
121
Sunday, March 22nd, 2009En aquest sentit, recuperar espais per al gaudir ciutadà és un dels factors determinants per millorar la qualitat de vida de la població. La creació d’espais públics (zones verdes, places…) juntament amb la pacificació del trànsit en determinades vies ens ha de permetre crear una xarxa d’espais públics i vies cíviques que fomentin la mobilitat no motoritzada (a peu o en bicicleta) interna i permetin fer una ciutat a mida de les persones, més sostenible i accessible per a tothom.
122
Sunday, March 22nd, 2009Fomentant la mobilitat a peu o en bicicleta, reduirem també el nombre de desplaçaments motoritzats interns, col·laborant activament a millorar la qualitat de l’aire de la ciutat i potenciant les relacions de proximitat entre barris.
123
Sunday, March 22nd, 2009D’altra banda, la majoria de la població no té accés a un vehicle privat, cosa que determina la seva mobilitat. L’aposta pel transport públic significa, per tant, una reducció de les diferències de classe i al mateix temps una millora de la qualitat ambiental.
124
Sunday, March 22nd, 2009A la nostra ciutat, les xarxes de transport públic metropolitanes sovint no tenen en compte, per les importants infraestructures que divideixen el territori, la important mobilitat interna de ciutat i es limiten a comunicar els diferents barris amb Barcelona. La desaparició d’aquestes barreres serà clau per a L’Hospitalet. És, per aquest motiu, que cal apostar per sistemes de transport públic de gran capacitat que trenquin la radialitat envers Barcelona i comuniquin eficaçment les diferents parts de la ciutat entre si amb especial atenció a aquells elements generadors de mobilitat (zones comercials i d’oci, sectors d’activitat econòmica, centres administratius…).
125
Sunday, March 22nd, 2009126
Sunday, March 22nd, 2009L’actual model econòmic, que malbarata energia i recursos, ja no és viable. És necessari un creixement qualitatiu amb menys consum de recursos que garanteixi les necessitats naturals bàsiques per a les generacions futures. Aquest creixement implica una política econòmica competitiva que generi augments de productivitat i que alhora permetin acabar amb el malbaratament dels recursos naturals, sense descartar establir estratègies de major austeritat que incloguin la recuperació i reutilització de productes i residus.
127
Sunday, March 22nd, 2009Els municipis són la base de l’acció mediambiental global mitjançant l’elaboració d’agendes 21 locals que concreten les mesures per assolir el desenvolupament sostenible. A L’Hospitalet, disposem d’una Agenda 21 des del 2003 que representa un compromís adquirit de la ciutat amb el medi ambient.
128
Sunday, March 22nd, 2009No obstant, perquè aquest compromís es traslladi a la ciutadania cal fomentar la conscienciació social envers els problemes mediambientals que faci compartida aquesta lluita pel desenvolupament sostenible.
129
Sunday, March 22nd, 2009Així mateix, apostar per un nou model energètic sostenible implica una reducció del consum i un millor aprofitament de l’energia introduint mesures d’ecoeficiència. Aquestes mesures (aparells elèctrics de baix consum, aïllaments tèrmics, plaques termosolars, habitatges bioclimàtics…) abasten tant l’àmbit públic com el privat.
130
Sunday, March 22nd, 2009Respecte a la generació elèctrica, cal apropar els seus centres de producció amb el consum mitjançant l’ús d’energies renovables, com és el cas de la fotovoltaica. La implantació d’aquest tipus de sistemes reforça la nostra autonomia energètica i fa disminuir la producció d’energia amb d’altres fonts no renovables.
131
Sunday, March 22nd, 2009D’altra banda, el consum d’aigua a la nostra ciutat, tot i ser reduïble, s’apropa als límits desitjables. La utilització de dispositius d’estalvi juntament amb la millora dels sistemes de conducció per evitar fuites són uns bons mecanismes per reduir-ne el consum domèstic.
132
Sunday, March 22nd, 2009Les noves tecnologies de depuració d’aigües residuals obren també la possibilitat de reaprofitar-ne una part per usos urbans (rec de parcs i jardins, neteja dels carrers…) i industrials.
133
Sunday, March 22nd, 2009Un altre element molt important en la bona cura del medi ambient és el tractament dels residus. En aquest sentit, el millor residu és el que no es produeix. L’aposta per un consum responsable és la base de qualsevol política en matèria de gestió de residus. La reducció de residus en origen també passa per una millor optimització dels materials apostant per aquells que siguin reciclaves.
134
Sunday, March 22nd, 2009Les mesures de selecció dels residus ens permeten minimitzar la fracció de rebuig destinada als abocadors i reaprofitar la major part dels residus que generem. No obstant, és precís encara una intensa tasca de conscienciació ciutadana per corresponsabilitzar a la ciutadania de les externalitats negatives que produeixen els residus urbans i el cost real del seu tractament.
135
Sunday, March 22nd, 2009Per últim, l’element més significatiu del nostre ecosistema és la llera del riu Llobregat que representa l’únic espai natural que disposa la nostra ciutat. La seva recuperació ambiental és un deute històric que cal solucionar. Aquest projecte emmarcat dins de tot el procés de regeneració del tram baix del riu ha de permetre crear un nou corredor biològic al Baix Llobregat i recuperar part de la riquesa natural (fauna i flora) pròpia de les zones deltaiques.
136
Sunday, March 22nd, 2009Per tal que aquest espai pugui esdevenir d’ús públic també cal millorar l’accessibilitat de la ciutat al riu, mitjançant el desmantellament del nus viari de Bellvitge i la integració d’aquest espai dins de la xarxa d’eixos cívics per al seu accés a peu i en bicicleta.